[...]
Després... En tot el món on una ànima parla
hi ha hagut sempre un gramàtic a punt d'esclavitzar-la,
però, sempre impotent, i contemplant amb ràbia
aquella llengua viva que cap presó, cap gàbia,
no pot tenir reclosa, i que, sempre diversa,
sap crear el poema, la lletra, la conversa,
i es riu del professor que imagina que és seu
un domeny on tan sols hi pot manar el Déu
que va crear el Verb que fou l'inici i
serà probablement també la nostra fi.
[...]