''  Mirant-me les gavines 
de borrallons d'escuma coronada, 
cregueren-me llur càndida parella; 
     les àligues marines 
cregueren-me de lotus flor novella 
que entre randes de mar i coral.lines 
hagués badat sa virginal parpella.''

>
Cant setè (Delos)
2
/17
Cant setè (Delos)

     DELOS

...Neptú arrencada 
d'un dels tres caires de Sicília bella, 
     vegí'm com nova estrella, 
del mar immens en la blavor llançada.

     Mirant-me les gavines 
de borrallons d'escuma coronada, 
cregueren-me llur càndida parella; 
     les àligues marines 
cregueren-me de lotus flor novella 
que entre randes de mar i coral.lines 
hagués badat sa virginal parpella.

Al veure'm en los marges de l'Etòlia, 
l'Aqueloos, als besos de l'aurora, 
me prenia per calze de magnòlia 
que li oferís aromes en sa vora. 

     Les illes me prenien 
per un navili de rumbosa vela, 
     que, ple de rics aflaires, 
     los joguinosos aires 
d'Epidauros a Dòrida empenyien; 
i amb música, remors i canticela 
los Tritons i Oceànides seguien 
lo fil d'argent de ma lliscanta estela.

Trobà en mon si dolcíssima acollida 
     Latona, perseguida 
     per Juno sobirana, 
     de Jove engelosida; 
quena fins los rius fugien de sos passos, 
li negava la selva sos ribassos, 
     i el fer lleó ses balmes; 
a l'ombra recolzada de mes palmes 
çparí, i bressol de Febo i de Diana, 
jo els gronxí dolçament entre mos braços.

Llavors, sortint de les pactòlees ribes, 
tot cantant set vegades me voltaren 
los cisnes de Meònia, i fugitives 
     al meu entorn dansaren 
del cel les Hores, abocant ses faldes 
de murtra, terebints i semprevives, 
d'àmbar, coral, topazis i esmeraldes.

Com en camp de violes l'englantina, 
só de totes les illes la regina; 
    mes,, ahir vespre, llesta, 
a un auguri de pròxima tempesta, 
del mar de Mirtos m'abriguí en les cales 
     que amb mos perfums emmelo; 
     i recollint les ales, 
per sempre aquí mes àncores arrelo.

JACINT VERDAGUER
L'Atlàntida, 1877