JACINT VERDAGUER
(1845-1902)

Nascut a Folgueroles, i sacerdot de vocació, és un dels escriptors catalans més importants del segle XIX i amb més repercusió popular

La seva obra contribuí a la consolidació de la Renaixença des de posicions que sovint són interpretades com a catòliques i conservadores però que, d'altra banda, es troben profundament arrelades en la vida popular i que impugnen pràctiques i discursos literaris, quotidians i eclesiàstics de l'elit catalana del moment. Bona mostra d'això són els seus contactes amb els entorns espiritistes i el fet que fou suspès en diverses ocasions de poder exercir funcions sacerdotals per tribunals seculars. 

Explorà la poesia èpica i la lírica, així com la prosa narrativa i periodística, a partir d'un intens coneixement dels clàssics. 

Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia.

La producció verdagueriana, musicada per diversos compositors (Nicolau, Morera, Millet, Falla, etc) i àmpliament imitada, editada i estudiada, ha estat traduïda a moltes llengües. De les edicions d'obres completes (més de cinc), destaca com a més acurada l'edició popular (1913-25), en trenta volums. El 1995, Eumo editorial n'emprèn una nova edició.

L'any 2002 fou declarat Any Verdaguer en homenatge al centenari de la seva mort.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Jacint Verdaguer) per X. R. Trigo i Òscar Vendrell.

 

ELS POEMES