Carles mira ses ferides, 
ses armes mira el Pelós, 
tot mirant les seves armes 
sospirava de tristor. 
-No sospireu lo bon Comte, 
mon metge arriba tantost. 
-De les nafres no me'n sento, 
sols me sento de l'honor, 
puix en lo camp de batalla 
per mon escut no hi ha flors. 
-Si el teu escut n'està sense, 
ton pit n'està vermellós.- 
Posa els dits en la ferida, 
los passa per l'escut d'or.

Si el comte Jofre plorava, 
encara plora més fort, 
mes ses llàgrimes de pena 
ja són llàgrimes de goig. 
-Grans mercès, lo rei de França, 
grans mercès, l'emperador. 
Si no puc tornar a veure-us, 
Catalunya i Aragó, 
est testament vos envio 
escrit amb sang de mon cor; 
gravau-lo en totes mes torres, 
brodau-lo en tots mos penons, 
i portau les quatre barres 
a les quatre parts del món.-

Oh, soca de nostres comtes, 
Déu no et vol arrencar, no; 
de les barres catalanes 
tu en seràs lo portador.