Amor, amor, on me pujares? 
on sou, amics? on sou, mos pares? 
i jo mateix, digau-me, on só? 
Digue-m'ho tu, Griselda bella, 
     ma hermosa estrella 
    de Canigó.

I tu, ¿ets dels cel guspira eterna 
o sols fantàstica lluerna? 
dus a l'infern o al paradís? 
Mes, és ací tan dolç lo viure, 
     veient somriure 
     ton ull blavís!

¿Què se me'n dóna de la terra 
si et tinc ací, en est cim de serra? 
Mes, com nos mira el sol naixent! 
Porta'm vers on surt com poncella 
     que s'esbadella 
     pel firmament.