Lo Campllong té com un bres 
dues serres per barana, 
per coberta un bosc de pins 
verds tot l'any com l'esmaragda. 
Corona immensa de tots  
és una hermosa Pinassa, 
pinetells, semblen los pins 
entorn de llur sobirana 
geganta dels Pirineus 
que per sang té rius de saba. 
Com una torre és son tronc 
que s'esbadia en tres branques 
com tres titans rabassuts 
que sobre els núvols s'abracen, 
per sostenir en lo cel 
una cúpula de rama 
que fa ombra a tot lo pla 
com una nova muntanya.

[...]

En dolça contemplació 
lo sorprèn lo bes de l'alba; 
al bes de l'alba i al seu 
don Jaume se desvetllava: 
-He somniat que era gran 
i d'un bell país monarca, 
d'un bell país com aqueix 
entre el mar i la muntanya. 
Com eix Pi meravellós 
mon regne posà tres branques, 
foren tres regnes en un, 
ma corona els coronava.- 
[...] 
Veu Catalunya la gran 
fer-se més gran i més ampla, 
robant als moros València, 
prenent-los l'Illa Daurada. 
Unides veu a les tres 
com les tres cordes d'una arpa, 
les tres nimfes d'eixa mar, 
d'aqueix jardí les tres Gràcies.