Dolça Catalunya, 
     pàtria del meu cor, 
     quan de tu s'allunya 
     d'enyorança es mor. 
 

     I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, 
     blanc Pirineu, 
marges i rius, ermita al cel suspesa, 
     per sempre adéu! 
Arpes del bosc, pinsans i caderneres, 
     cantau, cantau, 
jo dic plorant a boscos i riberes: 
     adéu-siau!

     II

¿On trobaré tos sanitosos climes, 
     ton cel daurat? 
mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes, 
     bell Montserrat? 
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, 
     ta hermosa Seu, 
ni eixos turons, joiells de la corona 
     que et posà Deú.

     III

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, 
     no us veuré més! 
oh! ¡si al fossar on jau ma dolça mare, 
     jo el llit tingués! 
¡Oh mariners, lo vent que me'n desterra 
     que em fa sofrie! 
estic malalt, mes ai! ¡tornau-me a terra, 
     que hi vull morir!