Venia el pastor,
i era de silenci
la seua cançó.

Venia, venia,
glopades de llet
de sa patoria.

Venia el ramat,
cabres astorades
i un anyell glaçat.

A posta de sol
els pins se vestien
de dol.

I la lluna al cel
groguejant, madura
de mel.

El pastor passa...
A dins de la cala
els ulls hi deixa.