Rossinyolegen de sucre
els aucells dins el pinar
de sal, i criden la mar.

L'enamorat no és aquí;
aquest brot de romaní
el tirarem a la mar.

El bosc és blau, blau de Déu;
l'amor meu
és d'un morat de cintura!

Formiguetes, ¿que hi veniu?
a la mar, llit nuvial
ai! vergonyes de coral.

Llimones, nards, violetes,
a les mans de l'estimat,
prades de la mar secretes!

Només hi ha una collita:
besades de sal, glopades,
besades de sal, besades.

Estimar
és com la mar:
que fa mal
tant de blau.