''Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.''
I sempre que veig la mar
sent que a l'esquena m'hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
I sempre que veig la mar
la pell s'escata salada,
i la trena pentinada
verda d'algues, es desfà.
I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.
Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.