Quan la lluna torna gran
somiam mil meravelles
i esperam si les estrelles
del cel es despenjaran.
Creim tenir-lo més arran
de la vida desitjada...
La lluna, immensa, ens bada
i ens clivella sentiments
que, per ser massa innocents,
els clourà la nova albada.

Quantes de llunes perdudes
entre el desig i l'anhel!
Quantes d'estrelles caigudes
que no tornen mai al cel!
     12 agost 14