El teu car fill, un mamonet encara,  
s'ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.  
Hem acabat la nostra febril feina,  
i en jeure, nus, escampats sobre el llit, 
per aquell son suavíssim que ens pren,  
el tendre fill de les teues entranyes,  
que tinc motius per dir-li fill de puta,  
ha començat a cridar i jugar,  
pujant al teu amorosíssim cos,  
caient, feroç, des de la doble alçària  
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.  
Encara més, se m'ha pujat a mi  
i ha descobert la meua artilleria.  
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,  
no amb sentiments, precisament, de pare,  
sinó, més bé, de Tiberi, segons  
ha repetit Suetoni, el cabró.  
L'has agafat i l'has deixat a terra  
i has ocupat, furiosa, el seu lloc,  
t'has assegut -no sé com ho hauràs fet-  
damunt mateix l'entrecuix meu, absorta  
i amb el cos dret, i com transfigurada,  
has practicat un coit dels que hom recorda.  
M'has dessucat, i has restat molt cofoia.