Commiseratio in homine qui ex ductu rationis vivit 
                                   per se mala et inutilis est 
                                         (Spinoza) 

                    A A. C. in memoriam.

    Només color, volum, sensació d'humitat, remor 
de cossos de vidre 
i cap elf moral 
                       corrent entre la bruguera voluptuosa... 
"No l'ull 
que simbolitza intel·ligència 
o capacitat de veure o voluntat de mirar, 
     sinó l'ull estricte, cru, 
prou abissal per emporugir, prou ver 
per ser dit una sola vegada. 
No un únic Déu, fet a la mida de l'Home, 
que faci l'olor de l'excrement 
i l'olor de la rosa, que tingui la pell 
de quars, de vellut o de teia, i que el seu rostre sigui 
la conjunció de tots 
els rostres morts i vius i no nascuts, 
     sinó un sol temps, que sigui la mida dels homes, 
que els permeti de pair 
com a divins xots, i de fornicar 
mateix que infernals monstres, que els assenyali el lloc 
i la manera fausta 
per recollir les anyades 
del Més Ací, i que els digui el bàlsam, coent, 
amb què guarir sa pell i sa mirada. 
No la llibertat de triar 
cada quatre anys els pentinats de Narcís 
i veure els nostres socràtics semblants 
reflectits dins espills gens ambigus, 
     sinó la llibertat d'estar 
a llocs obscurs o a dins valls 
inabastables, nerviosos o encalmats, ajaçats o corrent, 
gais o melancònics, però desengalavernats; 
     o la llibertat de morir, aixoplugant el cap 
entre els genolls, insegurs de tot, 
excepte de la nostra mort, desposseïts de tot, 
tret d'allò que hom diu desposseïment." 
     Només dolor, costum, sensació de banyat, fragor 
de cossos sens vida 
i cap fada lasciva 
que, tot arromangant-se setins de claror 
ens mostri ingènua ses anques divines.