D'ailleurs, comme toutes les Meidosemmes, 
         elle ne rêve que d'entrer au Palais de Confettis 
               (Henri Michaux) 

     Sols, anirem pels carrers 
entre efluvis de pluja i lluns 
                                 de palaus distants 
i bruts 
                                 com aquells 
que Grates i Hiparquia travessaren 
amb lentitud solemne. 
                                 Sols 
besarem els anells del mestral 
                                 i els seus ulls ingenus, 
                                 procurarem 
no oir, no mirar, no conversar... 
surar sobre les coses 
                                 suar 
                                 suar i dispersar-nos 
                                 com la pols 
damunt les velles cucanyes,             dividir-nos 
                                                                minvar-nos 
                                 fer senyals de fum 
als esperits subterranis, procrear-nos 
i devenir una multitud 
d'elfs enfollits entre les barques; 
                                                             procurarem 
                                  no anomenar-nos 
                                  no 
                                  mirar-nos als espills 
no freqüentar els llocs públics... 
amb un últim gest de complicitat 
                                  col·locarem deu cèntims 
                                  sota la llengua del mort 
                                  i, definitivament, 
tristament convençuts 
que cap fantasma vestit d'etiqueta 
basqueja al nostre voltant, 
                                  estotjarem quelcom inútil, sec, 
                                  sota el nostre diafragma.