''Aquest girar-se 
distretament cap a l'etern, acaronant-ho 
amb l'esguard com una cosa fràgil.''

29
/70
7.

Aquesta tendència a conservar 
la lluna entre les mans, regalimant 
una feixuga claror blanca... 

Aquest girar-se 
distretament cap a l'etern, acaronant-ho 
amb l'esguard com una cosa fràgil.

ANDREU VIDAL SASTRE
Necròpsia, 1984