(Homenatge a Carlo Alfieri)

Hi ha tanta gent 
                              que s'estima a Parma 
                              veig tants cossos 
feliços que s'abracen, que es besen 
tendrament 
i en llurs fronts edifiquen 
petites cases 
                      de goig, 
que no puc, Morel.la, sinó fuetejar-te 
i amb vells punyals 
escriure dins la teva pell 
els noms estranys 
                              del meu amor 
i quan, cobert de sang 
i llàgrimes, 
el teu cos em reclama, 
partir cap a Firenze 
on, per unes poques 
lires, t'estimen 
                         joves africans.