''Passen, ingràvids, espectres sobre el mar. 
El món s'acaba 
en cada extrem de roca, cada còdol 
beu l'aigua negra de l'Oblit, 
i res no es queixa.''

>
''Passen, ingràvids...''
46
/70
''Passen, ingràvids...''

Passen, ingràvids, espectres sobre el mar. 
El món s'acaba 
en cada extrem de roca, cada còdol 
beu l'aigua negra de l'Oblit, 
i res no es queixa. 
Trement, en la fondària, 
la cega fauna s'arrombolla 
al voltant dels defallents, 
pro res no esquinça: intactes, 
els membres disgregats 
dins el silenci vaguen com un rés, 
amb dòcil gesta badant la pau obscura. 
Amb freda dansa, 
algues i serps celebren un desfici: 
els déus traginen 
amb gran desassossec, la seva llengua blana 
baveja sang d'ocell. 
La porta segellada s'ha entreobert, 
la pedra alena. 
I aquells que en somnis veuen dunes, barrs, 
llunys i costures, 
per cada buit de carn supuren 
una aspra sal roent, afollat crúor. 
I així que algú, desobtadament, canta. 
I els salzes morts, dins el desclòs espai, 
cobren membrança 
i el nom d'un antic vent murmuren, 
entremesclant gemecs. 

ANDREU VIDAL SASTRE
L'animal que no existeix, 1993