Gran és l'horror i vana la certesa. 
Pel carrer estret, ni un res que es mogui, 
ni un fràgil tel 
que engendri músiques funestes. Tot és 
mòrbida llum que s'evapora, estepa, pols. 

Qui no ha après ara, ja no aprendrà mai. 
Qui ara dubta, dubtarà per sempre. 

I errarà sol, per erms i fondalades, 
i entre les dunes vagarà inquiet, 
mirant el cel, cercant, l'esma difunta, 
entre els prims vels de l'aire 
una incerta ranura, un carrer estret.