Quina sobtosa llum 
dins cada cos secretament s'enquista 
i persisteix, 
vibrant, com una cosa viva? 
I aquest intens 
fred dolcíssim que desvetlla 
la vella ànima de l'os, 
d'on ve, per quin camí 
descert s'allunya i no retorna? 

Quin fil d'or subtil 
sargeix les ombres sense inici? 

Si fou el rar 
alè d'un déu o fou la pluja, 
a qui importa? 
Un sol cop ens és permès de veure 
i resistir. 
Tota la nostra vida 
no és sinó l'oblit d'una imatge, 
les seves deixalles 
lluen contra l'eternitat.