Per uns ulls clars 
vaig cremar tots els llibres, per un mirar 
net i fulgent i sempre dòcil 
vaig capgirar la creu i vaig refer l'estrella, 
i els corns lunars vaig deixar en positura 
d'esser petjats. Per aquells ulls 
vaig blasmar les tenebres 
i tres cops vaig negar el nom de l'Advers; 
per aquelles pupil·les, que semblaven el fons 
d'una mar poc difícil, per aquells diminuts 
cràters vivents, que es badaven més ràpids 
que la llum i de sobte es cloïen; 
per tot això 
vaig trair la certesa, l'arrel 
de l'estricte juí, el Món. 
Visc en un Orc no descrit en cap mapa 
ni referit en arcans pergamins, 
un balç banal en desordre perenne 
mai no temut pels profetes ni pel Bell cobejat. 
Pel que fou casa meva 
camín com un errat, i em dic debades: 
"Això és el Còcit, més avall 
bramula l'Aqueront..." Però és en va: tot 
s'esvaneix en un instant, 
res no perdura, només jo, 
aquest jo ras, nu, privat de qualsevol 
ornament, 
que llisca damunt ell mateix i s'enceta.