Per mor 
D'aurades veus que d'aürt s'entrellacen, 
Enterca encar, però ja lassa, de goig 
Privada de rancura, 
Entre els monòtons 
Cruixits del rou ja no recerques 
Una fràgil costura, les blanques rels 
D'un so entre els sons que els altres obeeixen, 
Ni enmig del bosc una amagada font, 
Que fou un temple, 
Ni entre generacions de fulles 
La petja encara tèbia del dòcil unicorn. 
Prop dels aiguals, a l'ombra 
De cecs canyars que a penes remoregen, tanques 
Els ulls indiferent, i el teu somriure deixes 
Vagant entre dos sols- 
Tu, que per obagues 
Senderes em guiares, com una fulla jove.