''Ara dic “ara vénc”. I ara ja som aquí. 
Petit menut, viure és tenir una rosa 
que esfullar 
   -petit, menut- 
        que esfullar 
            -menut, petit-.''

>
Petit, menut
65
/70
Petit, menut

Petit, menut, el vers com escaiola, 
si baixa, puja al bec: el vers com un pinsà. 

Jo tenia un gra d'ordi. No sé qui el se menjà. 

Petit, menut, el món que mou la coa, 
el món-petit, menut- el món, un ratolí. 

Ara dic “ara vénc”. I ara ja som aquí. 
Petit menut, viure és tenir una rosa 
que esfullar 
   -petit, menut- 
        que esfullar 
            -menut, petit-. 

Una rosa: l'atzar guanyat i el temps perdut. 
Petit , menut, petit, menut, petit, menut. 

ANDREU VIDAL SASTRE
L'hora verda, 1952