''Ara dic “ara vénc”. I ara ja som aquí.
Petit menut, viure és tenir una rosa
que esfullar
-petit, menut-
que esfullar
-menut, petit-.''
Petit, menut, el vers com escaiola,
si baixa, puja al bec: el vers com un pinsà.
Jo tenia un gra d'ordi. No sé qui el se menjà.
Petit, menut, el món que mou la coa,
el món-petit, menut- el món, un ratolí.
Ara dic “ara vénc”. I ara ja som aquí.
Petit menut, viure és tenir una rosa
que esfullar
-petit, menut-
que esfullar
-menut, petit-.
Una rosa: l'atzar guanyat i el temps perdut.
Petit , menut, petit, menut, petit, menut.