Ai, amor sobre els cims de les absències!

La bellesa del verb: t'estim, t'estim...
Ja que no amb tu, deixa'm amb la paraula
que tothom diu amb una veu distinta,
que tothom canta, que tothom passeja, 
elèctrica, pel pont de l'espinada.

I així, deixa-m'ho dir -t'estim, t'estim-
fins a fer-ne un camí per on te'n vénguis
cantant, siulant, rient sota les fulles.