Ja sé que no és avui: avui no ets, 
perquè avui, com un peix, ens fuig de les mans, 
i no ho sabem, però avui 
és sempre el darrer gra d'arena 
 no cap als rellotges. 
Avui no, perquè avui llenegadís 
no ho comporta la teva eternitat, 
el sempre que has d'esser. 

No, ja sé que avui no. 
Però demà te'n véns, 
demà que és bell i fresc, 
com les cançons del romaní, 
demà que és quan floreixen els infants, 
oh, demà sense absències!, 
demà véns, has vengut, amor de rodes, 
demà has vengut amb un tresor a les mans.