De pares pobres 
i amb mitges soles,

a molta honor, 
vindria al món,

un món humil, 
mes no mesquí.

Recorde, encara, 
la casa, clara,

on jo nasquí: 
precari, el pis

tenia cuina, 
amb una pica

de pedra vella 
i una finestra;

després hi havia 
la galeria

aquella parra 
que tant m'agrada,

sempre evocar; 
l'embarronat,

corcat, dolent, 
i un colomer

buit, en desús, 
dalt el comú.

Plàcides prades 
de les teulades,

d'això em vindria 
la melangia,

anys endavant, 
i més d'un cant.

El paisatge 
l'honren estables,

comuns, corrals 
i fumerals.

Per fer més fi, 
també algun pi,

i cossiols 
d'alegres flors:

hi ha, de precari, 
clavells, geranis,

roses intactes 
i fulles magnes.

Al menjador 
molta claror

i ben poc més.  
Per les parets

unes pintures 
de criatures

inesperades: 
donzelles llargues,

de llargs cabells, 
i mariners,

reblertes sines, 
remotes illes,

ocells i barques 
estranyes canyes.

M'excitaria 
la fantasia

aquell mural 
càndid i estrany?

Després, l'amplària 
greu de la sala

un ambient 
de cos present.

I l'adjutori 
del dormitori

on em van fer, 
fill de forner,

i em varen traure, 
el dia 4

de cert setembre,* 
del càlid ventre.

Molt festejat 
pel veïnat,

a poc a poc, 
amb llet de pot

i sopes d'all, 
em vaig criar.

Tinc la nostàlgia 
d'aquella casa,

del món aquell, 
què li hem de fer.

No em preocupe:  
és l'únic luxe

que em puc permetre, 
i a fer punyetes.

     *Fou l'any del batre: 
     l'any 24