Homenatge a José Martí

Ella tenia una rosa,  
una rosa de paper,  
d'un paper vell de diari,  
d'un diari groc del temps. 

Ella volia una rosa,  
i un dia se la va fer.  
Ella tenia una rosa,  
una rosa de paper. 

Passaren hivern i estiu,  
la primavera també,  
també passà la tardor,  
dies de pluja i de vent. 

I ella tenia la rosa,  
una rosa de paper. 
Va morir qualsevol dia  
i l'enterraren després. 

Però al carrer on vivia,  
però en el poble on visqué,  
les mans del poble es passaven  
una rosa de paper. 

I circulava la rosa,  
però molt secretament.  
I de mà en mà s'hi passaven  
una rosa de paper. 

El poble creia altra volta  
i ningú no va saber  
què tenia aquella rosa,  
una rosa de paper. 

Fins que un dia d'aquells dies  
va manar l'ajuntament  
que fos cremada la rosa,  
perquè allò no estava bé. 

Varen regirar les cases:  
la rosa no aparegué.  
Va haver interrogatoris;  
ningú no en sabia res. 

Però, com una consigna,  
circula secretament  
de mà en mà, per tot el poble,  
una rosa de paper.