Tota la teva causa té forma de dona.
Tota la teva causa parla l’ idioma de la cigala
copulant per dins el pi, vora la cúpula del fruit més alt.
Tota la teva causa és una edènica tragèdia
succeïda a hores petites
en un bosc tot d’atzavares
i totes elles embocades
per les grans ratespinyades  
matant la mort de la florassa 
per entre el cel que’t cau damunt
t’esberla el cap
t’excita tot
i et tracaleja el Nu. 

Tota la teva causa és un espasme
una immensa coltellada 
a la gran dama que t’encén, que és madò Màgia, 
la que t’agafa, te l’esparreca, 
te l’espellofa, t’escanya fort i et mor de gust... 

I quan la talles... ai bell galant!
no l’has partit
l’has fet més dura
l’has enfortit
l’has fet quiasme, que s’han creuat la sang amb lluna,
que Sang i Lluna en són La Causa,
i tota
la teva causa
té forma de Tall