''Has estat el trobador contemporani, l’home salvatge, el druida del bosc, el mag de les coves. Has estat l’espurna primera, la dent de l’infant, l’argot de la puça, la plaça del poble, la cua de bou, la bèstia parlant.''

''La poesia es menja l’impossible i el vomita enmig d’una plaça.''

''...el naufragi serà amarg però l’amargor serà d’amor l’amor serà la barca i mar endins, els pescadors…''

''Tota la teva causa té forma de dona. Tota la teva causa parla l’ idioma de la cigala copulant per dins el pi, vora la cúpula del fruit més alt. Tota la teva causa és una edènica tragèdia.''

''A petició d’aquestes Dents que eren de llet. Per les característiques de la Veu de la guineu. Per la manera d’afigurar tots els Misteris. Per la intensa Llum que fa la Fosca.''

''Tot té un origen diran i quin és diré l’origen de l’origen? L’obertura. L’acció, d’obrir-se. El fer, obrint-se. L’estimar, obert. El pensar, obertament. El tenir, la porta oberta. L’obrir-se, un mateix.''

''Temps Era temps m’era, i em sóc, balcó.''

''Tu i Ausiàs March, sota la pluja. Jo, de lluny, endevinant-vos…I aquí en l’endevinalla també hi plou,car el misteri no sabut de l’estimar-te regalima en la ciutat que no té sol fins que se’n va.''

''Com un llir clos i que s’obre els teus dits a dins em són salvatge obrir-se de la flor més atrevida, més de tres claus.''

''L’univers és tot farcit de pastors i de piranyes,de ganyotes molt estranyes i d’estels que no han sortit. És quan veig que tu has escrit tot fregant ones i mates.''

''Dins la tomba del fenici, a on hi creix l’esbarzer, hem llegit que al sol darrer no es pon l’amor, és inici.''

''Llavors nuaré fils a cada corda, posaré embuts entre finestres i diapasons d’estrella a estrella. I enllà, després, amb tot, una sardana.''

''Mentre un nom ens posa nom i som el nom de l’element de la paraula on ix el nom passen segles, vénen albes, cauen fruits i es fan cistells.''

''Existim en les cançons que en el món hi ha.''

''...pensa que no serveix de res clavar-hi els dits, que has d’estar aquí quan és de sorra i quan és fang, des que surt el sol fins la tempesta...''

''A dins al fons de baix la vall, allà on tot és i tot comença, estreny el bosc l’esgarrifança d’un gemec que es torna tall...''

''Prò aquí fora, on tot hi sura, on no hi cap ‘questa malura i on el fruit neix i madura seguirem nostra aventura pels camins de la natura.''

''No només no don ni beu ni diu virtut, hi ha la nosa, el mal de món i la opulència, en l’aparell.''

''Veus l’esquerda que té el món i cridant, adorant-la, esgarrapant-la, t’hi comuniques i et fas entendre.''

''Al més pobre, al trapezi i a la corba del misteri. Allà, m’has dit, viuen, i lliures, els teus fantasmes. I amb el gest, fent-se carícia, es fan amics i criden i conviden a la dansa alguns meus dubtes.''

''Em deis “vine, serem el temps”. Et feia “sí”, descambuixada amb la mà torta. I érem l’espera: el punt abans d’arrencar el bull.''

''M’ha beneït el genoll de gitana una gitana. Me l’ha tocat amb la mà grassa i d’un ros emmorenit, torrat de segles. S’hi ha repenjat per enfilar-se a la tarima del seient de l’autobús devora meu.''

''Diguéssim que de cop, sense pensar-ho, he picat al pany del cel. I m’han obert, sí, m’han obert tres àngels de veritat. “Passa”, m’han dit, i la veu era bonica, era forta i clara alhora. I he tingut por...''

''Una escala amb els graons i un edifici amb una escala i una escala a l’edifici i uns graons on hi ha qui seu, és una casa amb el trencar-se per patir i un patiment que vol remor, remar l’amor...''

''Perquè un naufragi és anar al fons després de caure.''

''Que vinguin pans i alguna pedra i construir-la, una paret, en un lloc tou, que es mogui molt, que no s’encalli i que no arreli.''

''...que l’entendre’t no és tan tou ni tan bonic ni fa tant mal, que l’entendre’t és no entendre’t i, sense entendre’t, entendre’t tant també si entens que no t’entenc de tant entendre’t.''

''Llavors vaig escriure un verb: travessar. I quan vinguí per dir-te’l mon cap topà amb ta espatlla i me digueres: “¡quina bèstia!”. I jo vaig riure.''

''Servar el misteri que ens separa i acostar-nos i ensumar-nos ara un colze, ara un cop d’ànima mòlta i enllà de l’aire un somni obert.''

''El panteix de l’ànsia viva és un pilar sostenint res que tot ho aguanta.''

''Però tot es mou: la sola nit que dormim junts —la «nit perpètua»—, la «panxa del bou on no hi neva ni plou», l’amor aquest de la ferida i l’habitud, vestida de monja, que ens caragola.''

''Sonen timbals a l'equador i en els pobles brilla un sol quasi bonic.''

''Seré un pany que no té clau i serà el joc de la intempèrie o de l’enginy. Un enginy de nervi encès, de l’aigua endins.''

''...una casa convertida en garatge en un carrer que no té arbres en una ciutat sense colmados en un país sense memòria que t’arrenca la camamilla i se la ven al ric per quatre xavos...''

''...és amb tu que ara ens curem perquè «d’un cap de tremolor indisciplinada/ que t’era inconeguda o remota o el diable mateix» vas ficar-te dins el tall i no en vas treure conclusions.''

''...¿per què aquest captaire has triat? Potser perquè capta. Perquè és un home que no només mira, que no només fixa la vista, que es dóna a l’ull per amarar-se –o estimbar-se- d’amplitud.''

''Te m’estimo travessant-me quan t’esquerdo caminant-me vora el foc. Aprenguérem llengua mare amb foc i flama.''

''Discutim, sumem en va i l’infinit és infinit. Però no hi patim perquè la Clarice Lispector diu que no es pot sumar una cadira amb dues pomes.''

''La boira negra i la del groc d’anar canviant, que si són roses, ja ho va dir, que si són roses floriran''

''A vegades li quedava un tros de riure a la nou i l’altra, rient, li duia el riure més avall. I un altre cop no era un riure partit perquè dos riures que s’aferren en fan un de sol que fa tant riure que sembla que el riure tingui fills.''

''Un cóm o abeurador per a pardalets hi ha en el clot de la clavícula.''

''Només tinc el nom de sota l’arc, de quan la cova era una cova oberta a mar. I és iris.''

''Em preguntes i ja hem sopat i a dins el gest de cop hi cap cada cosa, de cada gen, de cada gent, de cada temps.''

''Si pareixo i quan pareixo vénen junts i ho fan a raig, com els conills. Són tants i tan petits que no fan mal.''

''Hi ha la bassa amb els peixets i també un fil que és un fil d’homes que és un fil que pensa i sent. És un fil que ve i se’ns mori és un fil fet de paraules.''

''Ets matussera, sapastra, destralera! Cosa fina, rebonica, ballarina! M’agrades així, elegant, bruta de fang.''

''D’un sol tronc en surten moltes, de branques!''

''No hi haurà barana per evitar l’abisme. Tot s’haurà de fer com si fos la primera vegada...''

''Ha xisclat de nit l’ocell. No és el pànic ni és la por, només és l’impuls aquell de l’avenc, de quan hi só.''

''Però és en la lluita on trobo l’os i és en l’os des d’on em cuso, si cal, la ferida.''

''...que la raó és amb tot l’esgarrapada i que si cou i si anuncia depèn de lo fonda que sigui.''

''...farem nit per les masies i que al matí, a sol ixent, te’n tornaràs sempre a muntanya, sempre corrent, com la gasela.''

''...des del tall fins a la tarda, ho toca tot, toca tothom, en el tombant de les tenalles.''

''I digue’m com, llegit el broc, el raig coent, l’ànima mòlta i el turment direm la fressa que fa l’aigua i el color de mort i tot...''

''...no puc fer re, només ullar i de tant en tant esmussar el tall de l’eina nostra –esgarriar-lo.''

''Tu i jo amb la nostra fam si fem un pacte –el de l’espiga- a la por d’ell li hem de fer un pont –per a les pors de l’altra riba...''

''Venir de tu, amor, venir de tu i anar a la nit des d’una nit que ja era negra!''

''Que no té infern el nostre mal i que a l’infern hi ha el nostre mal a dins del mal dels mals de ser-hi.''

''I si llavors tot són llavors tot fa llavors tot du llavors i tot llavors...Llavors què? Eh, afrauet!''

''... que cremi molt, que cremi tant, que l’aire cal, que l’aigua té, que cremi tant que res es cremi.'

''Tant de text sense cap lletra i tant d’ofec que, dins d’un llac i amb el festeig de les libèl·lules, s’hi ofega més, s’hi fa més fondo i al final s’hi fa bonic.''

''Érem com cans dalt la carena anant-hi junts a mossegades, llepant-shi tots, matant-s’hi puces.''

''...qui sap si enllà hi ha més forats on fer l’humor, on dar la mà i on abastar-nos.''

''Vaig pensar-te els ullals sense saber-te’ls i ara et veig la tendresa al fosc de l’ull.''