represa del poema “És quan dormo que hi veig clar”
                                                                               d’en J. V. Foix

És quan vull parar la taula
‘vent tocat la flor boscana
que em veniu cantant la faula
tu i el vers dalt la tartana.
Com sou foc de la paraula,
com que sempre he estat gitana
i com sou l’edat migjana
us he amat dient: -cantau-la.
És quan vull parar la taula
‘vent tocat la flor boscana.

És quan dius a la formiga
que sa parla és de gegant,
que la fosca çés més amiga
i l’abim s’ha fet més gran.
Mor la mandra i la fatiga
si ta ciència em ve saltant
sempre a prop i mot arran
del caminet de la ortiga.
És quan dius a la formiga
que sa parla és de gegant.

És quan veig que tu has escrit
tot fregant ones i mates
que hi ha un pou ple de sentit
i és curull de coses guapes.
L’univers és tot farcit
de pastors i de piranyes,
de ganyotes molt estranyes
i d’estels que no han sortit.
És quan veig que tu has escrit
tot fregant ones i mates.