Va ser llavors quan vaig saber que vivia en un mar que era petit i de rajoles. Quan vaig fugir-te o vas anar-te’n. Quan em vaig treure i vas plorar i et vas ficar encara més lluny i jo plorava. Va ser quan vas entrar dins d’una mar que era molt gran i que era d’aigua i de veritat. Va ser quan vaig sortir a regar la rosa i la rosa era blanca i alguna poncella al seu costat es moria dura i sense obrir-se. També el gessamí, regava, i també el gessamí, es moria. Les altres vivien. La camamilla, la menta, la xicranda perduda entre altres noms, l’alzina, el magraner, una rosa ni rosa, ni blanca, ni vermella, l’estramoni amb els cucs —ferit d’estrella—, els tretze fills de l’alfàbrega, la palmera amb el cap a l’entremig fent-la palmera, les cintes, el llorer, el crucifix d’heura i la flor negra, l’altra menta, la falguera, la mena d’ametller que no creix, la japonesa tan trista, enciams que no neixen, i uns quants d’una mena estranya que es posa pertot xuclant la vida i que és bonica i que semblaria un virolai si fos modern. Va ser caminant de l’aigua a la planta —sortint a regar amb el cor de roure, el coll de dama, amb el mal cap i a l’amor da’t— quan vaig saber que vivia en un mar perquè en el terra de casa hi havia sardines de rajola. I si eren de fang que havia estat cuit, devien ser mortes. Però si hi havia peix hi havia un mar i aquí, d’aigua, no n’hi havia. I per això no calia esquenapelar-se avarant ni intentar res amb la barca i el que era més fàcil, doncs, era el naufragi. Passava, però, que no en sabia de fondos fins dels que t’hi fons fins al final. I per això no naufragava. Perquè un naufragi és anar al fons després de caure. I també per les plantes amb nom i les que no. I per les sardines. I perquè reia amb la rosa i amb la mare dels tretze es feia tendre i se’m feia en els ulls una marca de barca. I això volia dir que hi havia un mar per navegar i si hi havia un mar potser les sardines no eren de fang i el que passava és que eren marrones, que estaven quietes i que totes miraven cap al mateix costat. I tu estaves en una mar que era gran, que era d’aigua i de veritat, i jo, al final, jo resulta que també. I les mars, encara que ho sembli, no totes s’ajunten, no, perquè mira el Mar Negre...