Construir-me una paret que no separi. Posar-la entre la pena acostumada i aquest aguait que ve del cor. Aixecar-la entre qui pugui i mai no creure-hi. Somiar-la. Construir-me una paret com de castell de vent captaire i ficar-li a cada pas molta finestra. Que s’esbatanin. Que l’aire corri. Qua alguna es tanqui. Que torni a obrir-se. Que hi hagi ocells. Que n’aprenguin, les cortines. Que volin alt. Que alguns serrells facin de dits ganxant l’amplada. Que volin baix. Que els vidres riguin. Que vinguin pans i alguna pedra i construir-la, una paret, en un lloc tou, que es mogui molt, que no s’encalli i que no arreli.