Jo només venia a mirar què feies però de retruc se’m van entrelligar les mans amb una cullera de fusta i amb una ànima de càntir. Llavors vaig escriure un verb: travessar. I quan vinguí per dir-te’l mon cap topà amb ta espatlla i me digueres: “¡quina bèstia!”. I jo vaig riure.