Tot es mou, ens atrevim, parem el sol i arrabassats primer de Safo i de Catul, -també del temps d’estar-se a casa i més enquí d’aquest costum de dir-li amor sols a l’amor, traiem el cap de sota un ala i caminen, que hi ha carrers que són petits on hi viu gent que des d’en terra enyora el mar tot ple de barques. És una gent que s’asseu junta a la llindera i, perquè en sap, li posa coses, per distreure, en aquest cuc del desesper. És només com fer-li trampa i és només dir-li «cuquet, ¡mira quin arbre!». S’inventen un tronc, li pinten les fulles, li fan rosada entre les branques i a les arrels, perquè s’hi assemblin, les taquen amb terra. Després al cuc li ve mengera i se l’empassa. L’enganyen amb l’arbre i tenen por, també. A vegades molta, a vegades no tanta, a vegades mig solta i a vegades bastanta. És la gent també molt trista però és la gent que ve i s’ho inventa, de fer aire al laberint. Ho fan amb mans, imaginant-se en Patufet o encenent una bengala. Ho fan com poden. Però tot es mou: la sola nit que dormim junts —la «nit perpètua»—, la «panxa del bou on no hi neva ni plou», l’amor aquest de la ferida i l’habitud, vestida de monja, que ens caragola. I tot esclata: l’enyor blanc, la fantasia i l’amor dels escarabats que s’ho fan drets damunt d’un brot, sota una branca.