Porta un fòtil qualsevulga per lligar
això, que es belluga.
                                   ALCOVER MOLL

  Em deixà dins la cambra pregona
com un fòtil inútil i vell.
                      CLEMENTINA ARDERIU

  Sento el glatit fantàstic de les coses
tot d’una que s’apaga el meu trepig.
                                      JOSEP CARNER

He decidit que em faré pany de casa vella –feta pols però no de pols. Vull ser un pany per ser a la porta sempre oberta. Vull un pany per ser a la porta garladora d’una cambra sempre molla. Vull ser un pany sota el ruixim de la gotera. I seré torta. Seré un forat que va balder. Seré un pany que no té clau i serà el joc de la intempèrie o de l’enginy. Un enginy de nervi encès, de l’aigua endins. Serà l’aprendre el mot cruixir tocant la fusta i sent metall. Seré un pany de no servir. Miraré l’adveniment de clau que m’entre i que se’n va. Pensaré en la cosa nostra, si ens ha agradat només tocar-nos sense caldre’ns. I l’hi diré. Després diré que abans era una escombra i ara no. Potser llavors ja seré endoll i ella barana.