I cada vegada que em fareu 
enrabiar d’una manera injus-
tificada us clavaré guitzes.
Rodoreda a Sales, 
carta de l’1 d’agost de 1962

Em barallo amb mi per aprendre a barallar-me amb tu des de tu i sense ofegar-me en una tassa de camamilla rància que hi ha damunt d’un braser vell amb una tela de randa podrida en una casa convertida en garatge en un carrer que no té arbres en una ciutat sense colmados en un país sense memòria que t’arrenca la camamilla i se la ven al ric per quatre xavos perquè si m’ofego no podré barallar-me amb mi per aprendre a barallar-me amb tu des tu i robar-li la camamilla al ric per a tornar-te-la.