«Una sabor d’agre dolç Amor llança
que lo meu gust departir-les no sap,
dins mos delits dolor mortal hi cap,
e tal dolor ab delit ha lligança»
Ausiàs March

Si ens basta una rialla i dar-ho tot al cop de vent que ens esbarria, per què no ho fem de a mitja nit sortir amb el mal i amb tot el mal dir-nos que sí, que som germans d’ala rompuda i no només, que som estranys de tant tocar-nos, que som junts —som el mateix—, que si el mal parla és que parlem, que si ens tomba és que ha caigut quan relliscàvem però que endins de casa nostra hi volem món i un llibre obert per si de cas: la llum de mar de la tortuga. Una muntanya i el neguit per fotre un bot des de la plana. Una escala i els graons que se n’allunyen. L’amor gran i el que ni es veu. L’ocell fosc i el més petit de panxa groga. La pau del boig i algun misteri entre la nou i una magrana. El caire viu. La selva llarga. El pas de l’aigua. El giravolt que primer s’obre i després no. El forat d’allà on el temps s’omple de trons, d’allà on els llamps no se n’han anat ni per la gana, d’allà on un nen li diu a un altre que ell és l’altre i l’altre és ell però que algun dia és fa al revés, d’allà on el dubte aprèn a córrer i s’entrebanca, d’allà on els anys juguen a obrir-se amb les finestres. I un forat per on s’escorrin els forats. I la boira. I una màscara. La boira negra i la del groc d’anar canviant, que si són roses, ja ho va dir, que si són roses floriran