quantes altres coses s’haurien de dir
                                                  Primo Levi

Obro nous amb el coltell
clavat enimit, només la punta
sols marcant quin és el nus,
allà on la closca fa juntura
i guarda fosc un bessó tort.

Esportellat d’allà defora
també a dins se migparteix
com un cercell d’humana pensa
que, esberlat, gronsa la parla
dins la conca de l’ull tret
i en el flum de sang traïda.

Em cruspeixo el fruit garrell
i amb un gust de bony i fusta
i amb un retop d’humanal cap
no puc fer re, només ullar
i de tant en tant esmussar el tall
de l’eina nostra –esgarriar-lo.