l’angelet més tendre
                                                              del paradís
                              que ara començo a aprendre
                                                             de volar llis
                                                             Pere Quart

                   quan un va amb una noia al bosc...
         Ai, sí, ai boscos de Vallvidrera! Com deia
               -sense saber per què- el nostre poeta.
     Ai, boscos, sí, de Vallvidrera. I jo sé per què
                                               Sebastià Juan Arbó

Que sigui suau,
que sigui tendre,
rebonic,
de color blau,
que tingui blanc,
que sigui tou,
que voli molt,
que hi hagi el vent,
que sigui fi,
que sigui dolç,
que sigui dolç,
que sigui dolç,
que embafi molt,
que embafi tant,
que embafi bé,
que ho faci llarg,
que sigui llarg,
que es faci dur,
que vingui tot,
que vingui amb vent,
que embafi més,
que l’aire cal,
que sigui encès,
que l’aigua tçe
-també-
la mà del foc,
que dugui foc,
que sembli foc,
que vingui amb mans,
que vingui amb foc,
que cremi molt,
que cremi molt,
que cremi tant,
que l’aire cal,
que l’aigua té,
que cremi tant
que res es cremi.