anyone standing in that orchard,
             so filled with peace and sleep,
     would hardly have noticed the hill
                                   Kenneth Patchen

CAMÍ RAL DE LES CARENES

`Nàvem a peu
i era tardor:
la fulla, el tronc,
la pedra roja,
el pont de pedra,
el caminet,
la pianista
-una rel solta-,
el pregadéus
la rata furra
i la mostela
ens eren tan
a prop com caure
abisme avall
i sense brides.
‘Nàvem d’estreps
com separant-se’ns.
Érem com sols.
‘Nàvem corrents
fins a l’abella.
Érem com sols
d’una carena.
`Nàvem dolguts
de verins i amb
la set moguda.
Érem com cans 
dalt la carena
anant-hi junts
a mossegades,
llepant-shi tots,
matant-s’hi puces.
Érem la branca
amb el diable.
Érem la terra
amb la falguera
i l’arrambar-s’hi
en aquell marge.
Era donar-s’hi.
Era silenci
amb els lladrucs
i essent mig planta.
Tot era verd,
regalimant,
muntanya plena
i, sense mar,
venus pel fang
del camí ral
de des carenes.
Tot era verd,
p’rò cap colom
de cap pedrís
de cap hortet
del paradís
no fou vingut
fins que al davant,
com per atzur,
vam veure humans,
com per atzar,
i al seu davant
fórem humans
i ens hi parlàrem.