ELLA: Vaig pensar-te els ullals sense saber-te’ls i ara et veig la tendresa al fosc de l’ull.
ELL: La tendresa més polposa és la del fruit que té cuirassa de fusta i cavaller.
ELLA: Com una nou...
ELL: I t’has fixat que el bessó de la nou és un cervell de persona?
ELLA: Ahir en menjava i le obria clavant la punta del coltell on s’ajunten els nervis pel seu negre. Només un quart de volta i rac, s’esbatanava perfecte.