Quan corria a buscar-te, el camp tenia
records de tu en la seva greu bellesa,
a l'hora d'ombra i d'or, quan mor el dia
i la tardor es recolza en la tristesa.

Tot jo, tumultuós, m'anticipava
al moment de l'esguard i de la queixa.
La trobaré? El meu llavi ja besava
quelcom d'anticipat de tu mateixa.

Et veuré, sols a tu, contra el crepuscle.
Et miraré el somrís i els ulls sorpresos.
Descansaré el meu cap sobre el teu muscle.
Et diré els mots que he atresorat, encesos.