''Però encara que arreu es fes de nit i busquessis en va, les mans esteses, damunt els desenganys i les tristeses s'alçaria el desig dins el teu pit.''

''Les fulles tremolaven a la fina carícia de la gran mà del vent.''

''Una elegia tàcita tremola per vessants i per planes, i l'enyorva amarant tots els buits que tu deixares. Enyor del teu cos viu a l'aire nu; d'una tomba, després, dins de la terra.''

''Oh súbit despertar a la jovenesa en què se'ns oferí, ple, innúmer, un destí madur de primaveres...''

''Sense tu, amor, la glòria d'aquest dia. Sense tu aquest sol tebi, clar i madur. Sense tu l'oratjol que el mar envia i la sentor que de passada duu.''

''Damunt la terra nostra i estimada, del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell. El blanc record de la infantesa hi sura, i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells. Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba de mot antic als llavis de la gent.''

''Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig.''

''Irresistible força nua! Ah!, dir-li bell, al teu somrís, és no dir res. Dolç gest precís, que fins al cor, dret, s’insinua.''

''I veus, amor, que ara voldria, vull acostar-me a tu, abraçar-te, estrènyer el meu front al teu pit, i demanar-te inacabablement: -No, no te’n vagis...!''

''Et veuré, sols a tu, contra el crepuscle. Et miraré el somrís i els ulls sorpresos. Descansaré el meu cap sobre el teu muscle. Et diré els mots que he atresorat, encesos.''

''Sol post. El vespre davalla damunt el camp pla i obert. L’hort és més tendre i més verd. Encara el pagès treballa.''

''S’alça cap a la punta un floc de pins, d’on ve una olor calenta i aromada. Brilla el mar, i un veler, la vela inflada, la proa a rumb, s’allunya blau endins.''

''De les muntanyes on verdeja el pi l'ombra pel pla s'allarga. Va a la fila tarda. Creix el clam de la gentada, lluny. I serà estremit, a la tornada, nocturn, de veus i riures, el camí.''

''La mar, festiva i tèbia, com el dia que diu que nasqué Venus, o com quan fugien nimfes, un cop més, jugant, d’un cabussó de barbes en follia...''

''Un pas doble -ara un fox. La que m’agrada del poble, o m’agradava, també hi és; festeja, mai no es cansa de ballar. La miro, en miro d’altres. Gira el cercle. Torno a fumar, s’aixeca el fum del tedi.''

''Gais camins, a vegades, quan s’atura la tarda, quan toca el sol llurs vores de floretes i brins, quan l’ametller s’adorna, quan el pagès esguarda, complagut, els sembrats que prosperen... Camins...''

''És terra meva, és a casa, és primavera gentil, i és el goig, florida espasa, que em penetra el cor d’abril.''

''L'amor d'abans és com l'amor dels morts. Tan corporal, tu, i tan vigent la vida, que el temps passat, pel qual et veig, s'oblida.''

''Com ara i no com ara-tu de sempre i llavors-, anhel inesperat, sorprès amor.''

''Que el vers prengui la forma teva, com l'amor meu, i que hi restis impresa, ja eterna i diferent.''

''La tarda, enamorada d'aquest món meu, ben tesa sobre roques i pins, frega just la peresa de les veles, llunyana companyia.''

''...l'ormeig sensible al cant del mar que crida, el vent sotjant les veles a l'eixida.''

''Caminava a l'estiu pels carreranys dels meus camps, que fugien del ponent. El capvespre moria amb transparències, preparant el seu sostre a les estrelles.''

''La terra, per mitjà dels arbres, obseqüent, al cel demana frondes i bonança. Una darrera flama del capvespre unes bardisses enrogeix.''

''Primavera hi haurà mentre perduris amb la teva bellesa, o potser fins que moria tu el meu cor...''

''Amor, ¿no acudiràs amb la teva encantada companyia per tal de vèncer aquesta angúnia, des de lluny, com solies, dolça, mentre que l'ona no aixeca el meu vaixell ara encallat?''

''Seguiré vers migjorn amb l'amor a la ment, i el meu repòs illenc serà a la fi vetllat per aquesta folgança d'estrelles de l'estiu.''

''Cal que sempre esperem, rera la negra porta, els francs camins cap a una llum tranquil.la. Torna de tant en tant l'acord dialogat amb el món navegable d'un bon dia.''

''...palpiten els sembrats, es fon la set, s'estufa el bosc amb voluptat més fina, el bru torrent afalagat camina i pressenten els camps un vast esplet.''

''Quan te'n vas, resta claror de tu, un vast ròssec, oh llostre màgic on meditar un paisatge, un somni o l'amor meva.''

''...recordar aquesta sang que és perfum dins la nostra, perseguir-la entre el vent, els treballs, el misteri, retrobar la bellesa ja pura i destriada, i saber que és ací, i que és nostra la terra!''

''A vegades la nostra vida es torna tan informe, bruta com un mineral, sollada com un estable, que voldríem morir, que tot morís menys quelcom com un àmbit de llum que flotés damunt la tenebra...''

''L'esguard és transparència i calr repòs sobre els camps que asserena el pur migdia. ¿Sóc jo qui aquesta pau testimonia, quan s'estén desdenyosa del meu cos i del meu esperit?''

''Sense horitzons, nocturn misteri, amor. Ales de fum, ni solitud ni enyor. La nit és una immensa companyia d'un dolor immens o una immensa alegria.''

''No trobaràs la pedra que s'arrela en quaranta anys de somni i de desig i floreix en uns cims de poesia.''

''El mot illenc duu salabror marina, soledat, llum de feixes en saó, aires on el pi vola amb la savina, el goig amb rels d'esforç i de dolor. Veureu un batec d'ales de gavina i brins novells de l'íntima llavor.''

''Anhel inútil amb l'advers rigor. També hi regeix l'astuta llei. Espera a la sortida, el groc desert d'enyor.''

''...oh Balansat de somni, ben properes voldria al solc del vers noves mercès, incert delit i tempestat de res ,llum d'absència en les hores fugisseres...''

''Sant Jordi encara esguarda la mar, vers l’enemic. Només veu, a la tarda, baixar un repòs antic.''

''Aigua i terra en abraçada inextricable i fecunda, humitat que els camps inunda subtil i quadriculada...''

''És un volel ball, al pi d'En Noguera. Modesta, l'al.lota avança a passes curtes. Lleuger, volta el jove aquesta dansa de tots els bots que sap fer.''

''Escriuré només: ha plogut, com si parlés a una visita. I afegiré: l'octubre imita la nova pena que he tingut.''

''S’enfonsen blanament els camps, sota un subtil nord que s’atansa, sota la neu. Germana freda, sal, calç, flors d’ametller.''

''Verdancs i resplendors per a un cel alt. Un brot, vell i sol, cap endintre.''

''La mar, vasta, existeix, és amada. Són veles, blau, escuma, abraçades.''

''Vent d’esperit, i pluja per carrers d’infantesa i en la futura fossa.''

''¿Com impediries que t'estimi sempre?''

''És la meva grandesa: plenitud de la joia, que no tenim, que sols podem endevinar donant forma a una ombra.''

''Els versossón això: sense el goig no existirien. No el goig comú; un miracle solitari i agraït comuniquen. Si tot fóra dolor, només dolor, el vers callaria.''

''I aquells homes anaven al combat. Ells sabien almenys que defenien un tros de terra, una casa, allí a la vora, el pa de tots, dins el rebost  o a l'era, i això els decidia a la mort.''

''El goig d'un home es buidarà del vast missatge obscur que duia a la tenebra.''

''És més pura i patètica la mirada ufanosa i aquella pols d'engallament victoriós, si una arrel de frescor té en els teus rulls.''

''...vull meditar en l'angúnia i el miracle, en els oblits i els successius propòsits de cada nova.''

''L’illa s’amuntega al nord. La ciutat fuig amb el porti les murades. Salines solitàries. Dins l’estany brilla al sol l’esforç de l’any sota un vol baix de gavines.''

''Que pobres, els versos ja escrits, adés garlaires, vora dels versos per escriure! Però el profund murmuri aspira a viure a llavorats palaus, amb alts mots escandits, i prest ens posarà la ploma als dits.''

''Abraço, abraçaré el contorn exacte que situa una illa dins l’amor, però no renuncio -massa amples són els braços- a tot aquest paisatge esdevingut paraules, i el faig i el roure estimaré amb els pins i els vostres mots que el meu tresor eixamplaran, tots ells forjats amb la mateixa flama.''

''Sortiré al camp. Diré a la terra: Ets bella, més que l'amor. T'estimo més que a ella. La pau... Te'n rius? No trobaré descans.''

''La lluna de lloc es muda, la lluna fa el seu camí. La serena cau menuda i arriba que tot té fi.''

''L’adolescent solitari. La llengua remota en boires de gestació. Allí hi havia aquell arbre que fruita cada saó. De la terra, de l’aire, recollia l’amor. La seva força era d’amor.''