Sonor, palpita el percudit tambor,
com el pols agitat del ballador;
i la flaüta evoca el vast paisatge
a l'entorn de l'església, clara imatge
d'una tarda que els camps encén d'amor.

Si a la plaça és propera l'alegria,
als llargs camins de l'aspra pagesia
muda i plàcida escau la soledat:
trontoll d'un carro, un vianant pausat...
El poblet el seu crit de festa envia.

De les muntanyes on verdeja el pi
l'ombra pel pla s'allarga. Va a la fi
la tarda. Creix el clam de la gentada,
lluny. I serà estremit, a la tornada,
nocturn, de veus i riures, el camí.