La mar, festiva i tèbia, com el dia
que diu que nasqué Venus, o com quan
fugien nimfes, un cop més, jugant,
d’un cabussó de barbes en follia

-vella feina-, avui tempta l’alegria
d’unes joves pageses, que es desfan 
de roba, en una platja que al voltant
té un bosc ardent on l’ull golut espia.

Se’n veu una, aixecat el seu vestit,
que a l’ona enfonsa, nua ja, la cama,
i una altra, despullada, lliure el pit,

el sexe ombrós -talment com una flama-,
i es sent després que xisclen, com per joc,
quan el cinyell marí mulla el seu foc.