Camins i corriols lents de la pagesia,
els inactius diumenges, les tardes hivernals,
per terres on el sol fingeix una alegria,
i que ventades solen combatre, i temporals.

Camí de la parella, dins fosc amor perduda,
sender pausat del vell que va a veure el veí,
i el que duu a la botiga del joc i la beguda,
i el que emplenen els joves dels ucs que empeny el vi.

Camins entre pinedes retortes, remoroses,
entre nues figueres i oliveres d’argent,
amagats entre serres o mostrant, espaioses,
les clares llunyanies que renta el pas del vent.

Gais camins, a vegades, quan s’atura la tarda,
quan toca el sol llurs vores de floretes i brins,
quan l’ametller s’adorna, quan el pagès esguarda,
complagut, els sembrats que prosperen... Camins...