''... ¡ jo evoque els pèls de l'entrecuix pegant  
cops a les teues rodonors invictes.''

77
/105
25

Me la mamaves fins al cep: tenies  
tota la boca plena, i amb la llengua  
iniciaves moviments, i et vares  
posar més blava que altre cop: llavors 

te la vaig treure, i respiraves, i altre  
cop retornaves i me la mamaves  
i, extenuada, desistires: no  
podies més; i pel forat darrer, 

ben agafada a la barana, et vaig  
iniciar la penetració, 
que fou penosa, dolorosa i lenta, 

fins que va entrar-te per complet, i jo  
evoque els pèls de l'entrecuix pegant  
cops a les teues rodonors invictes. 

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Pedres de foc (dins Camp temporal), 1980