4

Hi havia un sol d'hivern
-els teus cabells daurava-
que era alegria i gràcia de l'amor.

I una lluna de maig
-el rostre t'endolcia-
que feia l'aire tendre i amorós.

Uns crepuscles d'estiu
-gràcil t'hi destacaves-
on es pensava etern l'encant del món.

Com ara i no com ara
-tu de sempre i llavors-,
anhel inesperat, sorprès amor.