D’ara endavant, sota un cel variable;
veuràs muntanyes i petites valls, dins un anell d’escuma;
veurà camins i cases perdudes, i els arbres i els sembrats,
i les herbes i mates que no sembra ningú.
I veuràs més que mai que els núvols són tosos borrallons,
que el vent passa encenent la gran brasa del dia,
que la pluja és la núvia resignada del vent,
i que la nit eixampla, enllà de cors i estels,
la seva cova de silenci.
Cercaràs a la terra no sabràs queè, la vida, 
això tan senzill que ens hem trobat als braços,
aqueixa cosa vaga de la qual només sabem el nom,
i que ens duu cap a tot sense retorn possible,
boscos, camins, pluja i estrelles,
vida tota lliurada damunt un vast deler ignorat.
Cercaràs sobretot cossos vius com és encara el teu,
que com el teu anhelin esguards, contactes, besos,
cossos on és la vida bella, carn animada
i modelada per una ardent força vital.
Oh, que delicadament, que apssionadament dret o ajagut
s’ofereix, transitori, un bell cos de vegades!
Hi ha fines cabelleres on amagar-hi els dits,
i somriures que busquen el fons del nostre goig,
i pits on deixar caure la gravetat dels besos,
i mirades que ens prenen dins llur gorg de tendresa.
Buscaràs aquests colls que creen amb un gir l’harmonia,
buscaràs unes celles que tinguin vida sobre uns ulls
-potser només la vida de la bellesa-,
una pell buscaràs que inviti els llavis
pel matís, la tibantor, la sang que davall hi palpita,
una cintura que tempti l’avidesa del braç,
una boca on un encís ens demani que hi recerquan ventura.
Oh, no! No tots els llavis,
tots els ulls, fronts o cossos
fereixen aquesta ànsia de la vida.
Buscaràs, triaràs, entre les joves existències,
la carn que t’enamori,
pels camins, a les cases, entre el cel i la terra.
Repertori de boques, d’esguards, de cabelleres,
de gestos o posats, expressions, paraules,
pedres, núvols, crepuscles, estels, gaudis,
i pàgines de llibres, i somnis, i sospites.
Ah, servar aquestes formes que en somni es transfiguren,
recordar aquesta sang que és perfum dins la nostra,
perseguir-la entre el vent, els treballs, el misteri,
retrobar la bellesa ja pura i destriada,
i saber que és ací, i que és nostra la terra!