De vents i fred farà una primavera,
l'amor; una llum nova, de la nit.
Sobre foscors es gronxa, ocell ardit;
entre cims de tempesta, alçat, espera.

Ell és el seu sol foc, i no s'esvera
incorporat als vents amb vast delit.
No estima el dia, massa clar i petit,
sang gota a gota, enuig polsós, barrera.

Sense horitzons, nocturn misteri, amor.
Ales de fum, ni solitud ni enyor.
La nit és una immensa companyia

d'un dolor immens o una immensa alegria.
Per entre mans de somni passa el vent,
les altes veles, el despert corrent.