I

Amb la veu em toques
¿O és amb la cintura
que em parles? Si calles,
meu és el silenci.

I meva és l'absència.
¿Com impediries
que t'estimi sempre?
Encara que fugis.

Encara que fugis
i no tingui res.
Ecos de cintura,
somni d'una veu.

II

Perquè ets jove, amiga,
com tija o anyella.
Perquè ets jove i portes
un bosc entre els braços.

Per això estimava,
per això t'enfiles
amunt dels meus nervis
i el pit em mossegues.

Perquè ets jove, amiga,
i d'aire lleuger.
Encara que fugis
et perseguiré.